tranquil | tranquil·la
adj.
1. [caràcter d'una persona o ambient que no es troba agitat] quiet, aturat
a) Explicacions d'ús
Els adjectius quiet i aturat volen dir que 'no hi ha moviment ni activitat'. Ex.: La meva mare és molt tranquil·la; no s'esvera per res. / Un poblet tranquil. / Hi havia una mar molt tranquil·la. / Feia una nit tranquil·la. / Era un noi aturat. / Era un poble molt quiet.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: calmós, calmut, pacient // impertèrrit (intens. cult.), impertorbable
Una persona calmosa o calmuda és la que, en general, no s'altera fàcilment.
Una persona pacient és la que no s'altera malgrat les pressions de què és objecte.
Camp Semàntic: tranquil·litat, paciència, quietud, calma, encalmada
Una encalmada és un període de calma a la mar.
2. [estat momentani no agitat] serè, assossegat
a) Explicacions d'ús
L'adjectiu serè es refereix a algú que no està alterat per una circumstància determinada, especialment per la ingestió d'alcohol. Ex.: S'ha enrabiat molt, però ara ja és més tranquil. / Tenia una mirada serena. / No he begut; mira'm: estic ben serè.
L'adjectiu assossegat es refereix a algú 'que ha reprès la tranquil·litat' després d'un esforç, d'una emoció, d'una excitació. Ex.: S'havia passat la nit plorant però aquest matí l'he trobada més assossegada.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: centrat, segur // plàcid, calmós
El mot plàcid és emprat en relació amb la serenor interior de la persona.
Camp Semàntic: serenitat, serenor, assossec
Derivat: tranquil·litat
d) Modismes i fraseologia
Tranquil, pernil! Rodolí que vol indicar calma a la persona que se li diu.
Tranquil·litat i bons aliments [fam.] Dita que sintetitza dos suposats objectius d'una bona vida ideal.